Sóc doctora en lingüística i logopeda, la qual cosa vol dir que em passo el dia entre paraules, veus i cervells que fan coses fascinants (i, de vegades, també impredictibles). Em dedico a estudiar i a tractar alteracions del llenguatge i de la veu des de l’Hospital Sant Joan de Déu, on cada dia aprenc més del que ensenyo.
A més, dono classes en diverses universitats i m’entesto a publicar tant com puc en revistes científiques, perquè compartir el que saps és una manera meravellosa de continuar aprenent. Però com que sóc molt friki (nivell entusiasme contagiós), també m’encanta treure la lingüistica i la logopèdia de l’aula i de la consulta per dur-les al gran públic. He ideat exposicions, he escrit llibres i he narrat històries al meu pòdcast que expliquen per què parlar i entendre’ns no és tan senzill com sembla.
Per què la veu, el llenguatge i la comunicació?
Aquestes tres coses són tan inherents a nosaltres que sovint esdevenen transparents i costa prendre distància per analitzar-les d’una manera ajustada que guiï la nostra pràctica. Aquestes són algunes de les qüestions que jo em plantejo, sempre amb una mirada crítica, científica i social.
Un gran poder
Amb només uns moviments de la boca, una mena d’espetarrecs rapidíssims, podem introduir idees en les ments dels altres i influir què pensen, què senten o què fan. Aquest és un gran poder, un grandíssim poder.
La veu i el jo
La veu és quelcom inseparable de la identitat. És com una malla íntima que sostè i defineix com volem ser percebuts. Quan la malla es trenca, alguna cosa profunda s’esquerda en nosaltres… com si deixéssim, en part, de ser nosaltres mateixos.
Pràctica basada en l’evidència
Fer ciència implica en moltes ocasions anar contra el sentit comú. Qui ho havia de dir? La pràctica basada en l’evidència exigeix revisar el que heredem, qüestionar les rutines i vigilar els nostres propis biaixos.
El dret a la comunicació
Tota persona en situació de discapacitat, sigui del tipus que sigui, té el dret fonamental a poder influir en el seu entorn i en la seva vida a través de la comunicació. Com a logopedes, és el nostre deure facilitar la comunicació de totes les persones que atenem.
Mireu, llegiu, escolteu
-
Lingüística aplicada a la logopèdia. La diferència entre fonètica i fonologia
Us comparteixo una explicació de la diferència entre so i fonema. Hi ha una confusió monumental entre les dues entitats i sovint s’utilitzen com a sinònimes, encara que són coses diferents. Els fonemes i els sons fins i tot els estudien disciplines diferents! No és fàcil d’entendre d’entrada, però la distinció és molt rellevant quan…
-
Contra el sentit comú. Pràctica basada en l’evidència
Quan vas triar estudiar logopèdia, potser no pensaves que també t’endinsaries en el món de la ciència. Aquest article explora per què l’experiència, el sentit comú i la bona fe no són suficients per garantir una intervenció efectiva, i reivindica la importància de la pràctica basada en l’evidència en logopèdia. Per oferir una atenció de…
-
Logopèdia i feminisme. En ocasions veig dones
La logopèdia, tot i ser una professió majoritàriament exercida per dones, continua arrossegant desigualtats de gènere en àmbits com la recerca, la docència i la pràctica clínica. En aquest article, explorem com els estereotips de gènere, els biaixos estructurals i la infrarepresentació femenina en càrrecs de responsabilitat afecten la professió. A partir d’una perspectiva feminista,…
«Qualsevol pot parlar sobre llenguatge»
Tots parlem, sí. Però que tots sapiguem parlar no significa que entenem com funciona el llenguatge. De la mateixa manera que tenir un cor no et converteix en cardiòleg, fer servir paraules no et converteix en lingüista o en logopeda.
Estudiar el llenguatge humà és endinsar-se en la seva arquitectura invisible: com s’adquireix, com s’altera, com canvia amb el temps o segons el context. És un sistema complex, ple de matisos, i conèixer-lo a fons requereix quelcom més que parlar-lo: requereix observar, investigar i, sobre tot, fer-se moltes preguntes.
-
Logopèdia i bioètica. Conversa amb Montserrat Esquerda
En el marc del monogràfic sobre logopèdia i bioètica que vam realitzar al Col·legi de Logopedes de Catalunya, vam poder comptar amb la col·laboració de la Montserrat Esquerda, degana de la Facultat de Ciències de la Salut a la Universitat Ramon Llull, professora a l’Institut Borja de Bioètica-URL i pediatra de l’àrea de Salut Mental…
-
Pantalles, nens i desenvolupament
Vivim envoltats de mitjans digitals les 24 hores del dia, ja siguin mòbils, tauletes, rellotges intel·ligents, ordinadors o pantalles publicitàries. La majoria de la població hem hagut d’aprendre a navegar per aquesta exposició omnipresent ja en l’edat adulta. Les noves generacions, en canvi, han començat a relacionar-se amb l’entorn digital des del naixement. Aquesta relació…
-
Un breu documental sobre l’autisme no verbal
Quan creàvem l’exposició Talking Brains vam rodar un documental sobre un nen amb autisme no verbal, el Dídac. Vam anar a ca seva i el vam enregistrar a ell i a la seva mare, Verónica. Volíem plantejar què passa quan no hi ha llenguatge. En aquest documental que es pot veure a l’exposició, es mostra…
Escric perquè investigar no és prou: cal explicar i compartir
Publicacions
Aquí hi trobaràs publicacions científiques, on comparteixo troballes amb col·legues de l’àmbit clínic i lingüístic, i també textos divulgatius pensats per a ments curioses, sense necessitat de bata ni de terminologia tècnica. Perquè el llenguatge ens atravessa a tots i entendre com flueix (o com s’entrebanca) pot fer-nos mirar el món d’una altra manera.
Divulgació
El coneixement no ha de viure tancat als llibres i els laboratoris. Cal obrir la porta i deixar-lo volar perquè tothom pugui gaudir-lo. Per això he dut a terme projectes divulgatius com l’exposició Talking Brains per CosmoCaixa, el meu pòdcast sobre el llenguatge Logonautes o alguns llibres per a públic general. En aquesta secció hi trobaràs algunes d’aquestes aventures divulgadores, creades amb el desig de descobrir el món fascinant de com parlem, escoltem i entenem.